Camí de sirga de Jesús Moncada

La setmana passada vam conèixer la notícia de la mort de l’escriptor Jesús Moncada i tot un seguit de reportatges, entrevistes, comentaris, articles... van omplir els mitjans de comunicació per reconèixer el paper rellevant d’aquest autor i les seves obres en el món de la literatura en llengua catalana.

La qualitat dels llibres de Jesús Moncada, però, ja era reconeguda internacionalment des de feia temps, com demostren les traduccions a una bona colla de llengües.

La novel·la Camí de sirga és una manera excel·lent d’introduir-se en l’univers personal de l’autor i redescobrir el plaer de la lectura, ara que s’aproximen les vacances. Al llarg de les seves pàgines veiem aparèixer la vida d’un poble (Mequinensa) al costat del riu Ebre, en èpoques diferents: quan el riu era el motor de l’economia, ja que permetia el transport de la producció de les mines de lignit de la zona mitjançant els llaüts (embarcacions arrossegades per animals des dels camins situats a la riba del riu, amb l'ajuda d'una sirga, d’aquí el títol); i temps després, quan a la dècada dels 70 el poble va quedar sepultat per les aigües de dos embassaments.

Amb un llenguatge molt expressiu, recollint el lèxic de la localitat i de l’entorn, Jesús Moncada ha deixat un document literari, entre la ficció i la realitat, que ens apropa a les seves experiències viscudes. Els personatges, la vida social, el temps d’oci, tot contribueix a recrear una manera de viure que es va perdre definitivament.

Que gaudiu de la lectura, i no dubteu a utilitzar el diccionari, si cal.

Cent anys de Solitud, de Víctor Català

La novel·la Solitud, de Víctor Català, pseudònim de l'escriptora Caterina Albert, celebra enguany cent anys. Es va publicar primerament en fulletons setmanals a la revista Joventut.
Està considerada l'obra més universal de la narrativa modernista catalana.

Recomano visitar aquest web per obtenir més informació: Solitud

El programa De llibres del Canal 33 del proper dimarts 14 de juny a les 21:30 h. estarà dedicat a comentar aquesta novel·la.

Per un canvi de programació a causa de la mort de l'escriptor Jesús Moncada, el programa dedicat a Solitud es farà el proper dimarts 21 de juny.

Temps de perdre, de Maria Mercè Roca

El llibre que us recomano avui és la història de Laura, una noia jove, en un ambient rural, que somia en canviar la seva vida rutinària i sense al·licients per una altra plena d’emocions. Els dies van passant entre la feina, les amigues i les poques ocasions de conèixer gent diferent.

Fins que la casualitat fa que la protagonista tingui l’ocasió de fer un viatge a París. Allà es veu submergida enmig d’un món nou i excitant que li fa créixer la il·lusió que finalment la seva vida es pot transformar de manera radical. Passa per diverses experiències, algunes bones, d’altres no tant. Coneix maneres de viure diferents. I, a poc a poc, es va fent més forta i més segura de si mateixa.

És també la història d’un aprenentatge a partir de les vivències personals, de situacions en què s’han de prendre decisions pròpies i assumir les conseqüències.
Entre els somnis i la realitat, Laura va construint els fonaments de la seva vida futura.

És una lectura senzilla i que t’atreu l’interès des del principi. Pel seu llenguatge planer i pel tema tan universal que tracta, és un llibre adequat per a totes les edats, a partir dels 16 o 17 anys.

Si voleu conèixer l’escriptora Maria Mercè Roca i algunes dades sobre la seva obra, feu clic aquí.

Bona lectura!

Programa "De llibres" al Canal 33

Ahir va començar un nou programa literari al Canal 33, després que fa poques setmanes es deixés d'emetre Alexandria, un interessant espai de literatura conduït per Màrius Serra.

De llibres és el títol de la nova proposta, una tertúlia setmanal al voltant d'un llibre, que s'emet en directe els dimarts a les 21:30 hores. Vicenç Villatoro i Natza Farré condueixen el programa amb la presència de col·laboradors i convidats, amb una intenció divulgativa, per oferir tota la informació possible sobre les obres seleccionades.

Ahir van parlar del llibre La dona justa, de l'escriptor hongarès Sándor Márai. He de confessar que no coneixia ni l'autor ni l'obra, i que els comentaris dels tertulians i del públic em van anar despertant l'interès fins a fer-me incorporar aquest títol a la llista de lectures pendents.

El proper programa (24 de maig) es dedicarà a l'obra La ciutat invisible, de l'escriptor Emili Rosales.

Si voleu saber alguna cosa més sobre el programa, podeu fer clic aquí.

PASSEJADES LITERÀRIES

A la gent que li agradi la lectura i passejar, us proposo pel curs vinent, formar un grup per llegir una novel.la al mes, comentar-la i fer la ruta dels llocs que surten al llibre.

Alguns dels llibres podrian ser: "Nada" de Carmen Laforet, "Homenatge a Catalunya" de George Orwell, "La sombra del viento" de Carlos Ruiz Zafón, "La ciudad de los prodigios" de Eduardo Mendoza, "La felicitat" de Lluís-Anton Baulenas, algun llibre de la Montserrat Roig per descobrir L'Eixampla i ... no podrien faltar els capítols del "Quijote" a Barcelona.

Solament heu de disposar d'un matí lliure a la setmana i moltes ganes de llegir, comentar i passejar.

Tot/totes que esteu interessats, podeu demanar informació a l'escola o fer un comentari posant les vostres dades.

Us agrada la idea? Endavant!

Isa

Una lectura "sense presses"

Abans d'acabar el segon trimestre, vaig estar rumiant quin llibre podria proposar per treballar a la classe d'alfabetització. Mirant i remirant la llibreria de casa vaig rescatar de la memòria Alfanhuí , de Rafael Sánchez Ferlosio. Un llibre que quan el vaig llegir, ja fa molt, em va deixar un grat record per sempre.

En els temps que vivim, per al meu gust massa agitats, val la pena gaudir d'una lectura senzilla però elaborada, de les paraules, de les comparacions i dels detalls. Tot això amb un polsim de fantasia...

Alfanhuí, esdevé un observador de la vida, dels objectes i dels recods. No hi ha ni acció desenfrenada ni misteri, tampoc amors "cursis". Triomfa la descripció d'uns personatges, d'un paisatge, d'un Madrid que segurament té poc a veure amb la gran metròpoli d'avui.

Ja fa unes setmanes que van donar la notícia: Rafael Sánchez Ferlosio havia estat guardonat amb el premi Cervantes. Em vaig alegrar i em va fer il·lusió el fet que les alumnes poguessin reconèixer l'autor del llibre que estaven llegint.

Ja per acabar, us vull fer una suggerència: aixequeu-vos d'hora el diumenge, doneu una volta pels Encants de Sant Antoni. Busqueu i remeneu entre les piles de llibres. Segur que podreu trobar Alfanhuí.

Montse

Martí de Riquer i Cervantes

“Este escritor y académico es uno de los que más saben sobre el Quijote, Cervantes y la literatura medieval.”

Així comença la introducció a l’entrevista a Martí de Riquer que va publicar el diari El País al suplement Babelia del dissabte 6 de novembre de 2004, suplement dedicat íntegrament al IV Centenari de la publicació de El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha.

De l’entrevista destaco el fragment següent:
«Pregunta: ¿Qué le diría a alguien que no ha leído el Quijote?
Respuesta: ¡Felicitarlo! Lo felicitaría porque le diría que aún le queda en esta vida el placer de leer el Quijote.»

Un plaer va ser per a mi assistir a una conferència de Martí de Riquer sobre Cervantes, allà per l’any 1987. No recordo quan temps va parlar, deuria ser molt; el que no he oblidat és l’interès i la fascinació amb què tothom escoltava les seves paraules de mestre, d’expert que t’ofereix els seus coneixements de la manera més plana, senzilla i entenedora, i que et desperta la curiositat i les ganes de continuar aprenent.

Però no és de la conferència del que vull parlar ara, sinó d’un petit llibre escrit per Martí de Riquer, titulat Cervantes en Barcelona, que recomano a tothom que vulgui apropar-se a aquest curt període de la vida de Cervantes.

El llibre és un estudi molt complet sobre la relació de Cervantes amb Barcelona, a partir dels seus textos, sobretot del Quijote. Amb gran agudesa i intuïció, l’autor evidencia el seu domini de tota mena de documents. Amb dades estrictament comprovades, estableix hipòtesis sobre les dates i els motius de les estades de Cervantes a Barcelona, així com de les coses que l’impressionen o li desperten l’interès. Ho fa d’una manera que t’obliga a anar progressant en la lectura, com si es tractés d’una novel·la de suspens. I, si no has tingut la sort d’haver fet la ruta “El Quixot a Barcelona”, et queda la curiositat i el desig d’anar a esbrinar quina és actualment la casa del Passeig de Colom, on va residir Cervantes quan va visitar Barcelona.

És un llibre agraït, dels que es llegeixen en un cap de setmana si el tema t’interessa. Jo el vaig llegir fa uns quants anys i no m’estranyaria que qualsevol dia ho tornés a fer.

Si teniu ocasió, no deixeu perdre l’oportunitat de llegir-lo.

Visita a La Pedrera

Ante toda dar gracias al esfuerzo realizado por todos los que hacéis que funcione esta escuela de adultos Freire y felicitaros por la semana cultural que nos habéis ofrecido.

En cuanto a la visita de la Pedrera decir que ha sido una visita agradable en la cual he aprendido un poco sobre la obra de Gaudí. Me ha gustado mucho subir a la terraza y poder ver desde allí toda la ciudad, además del día espléndido que nos tocó en suerte.

Al visitar el edificio y el piso de muestra te trasladas en el tiempo para ver cómo vivía la burguesía a principios del siglo XX.
Gracias a todos,

Pili

Una setmana després...

Una setmana després de la Setmana Cultural, l'activitat en el blog s'ha relaxat i sembla que estigui adormit, però encara esperem altres aportacions que ens parlin de com van anar algunes de les sortides que es van realitzar.

D'altra banda, pel comentari "sense comentaris" al text sobre l'Acte de Sant Jordi i la cloenda de la Setmana Cultural, veiem que hi ha una sensació de decepció per la manca d'ús del català. És veritat que no existeix al centre una normalització efectiva del català com a llengua vehicular; és veritat que la població que assisteix actualment a l’escola conforma una gran diversitat d’orígens i de formes d’expressió, que fan difícil la desitjada normalització. I també és veritat que les iniciatives per fer realitat un canvi qualitatiu en aquest sentit han de sortir del centre i de les persones que hi treballen; la responsabilitat és nostra, de tota la comunitat educativa, inclosos els “profes” de català, que poden tenir més informació sobre quins llibres seria interessant adquirir per a la biblioteca, sobre quins llibres de fàcil lectura poden ajudar a les persones que comencen a llegir en català, i sobre quins llibres d’iniciació són els més adequats per facilitar l’aprenentatge. Només cal suggerir-los.

I seguint parlant de llibres, com que, encara que hagi passat Sant Jordi, continua l’Any del Llibre i la Lectura, proposo que utilitzem el blog per recomanar llibres que ens hagin agradat. D’aquesta manera, podem intercanviar informació sobre la literatura i enriquir les nostres experiències amb la lectura.

A veure qui s’anima.

Caballero Don Quijote

Aquesta setmana teniu cada dia un acte sobre el Quixot. Per no anar repetint els mateixos tòpics tots el dies, jo us en donaré el meu punt de vista sociolingüístic com a presentador de l’acte i professor de català; així, en acabar la setmana, en tindreu una visió des de diferents angles i, en conseqüència, més completa.
Segurament, les persones procedents de fora de les nostres terres us trobeu que es fa un gran desplegament de propaganda i activitats sobre una obra de literatura castellana i penseu que això és el normal, el que pertoca. Però crec que aquest és un punt que mereixeria una reflexió. Aquí hi ha una cultura pròpia, la catalana, que passa, per a molta gent, com si fos de segona categoria en la seva pròpia terra. Jo us plantejo si no s’hauria de començar amb la llengua i la cultura del lloc on estem per, a partir d’aquí, anar coneixent totes les altres que puguem. Concepte que expressava el poeta Joan Alcover a La Balanguera amb aquestes paraules:
(…) Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar.
La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.
Així que, aprofitant que també és la setmana, i l’any, del llibre, us recomano que no us limiteu a llegir el Quixot, que també està bé de llegir-lo; i, quan ho hàgiu fet, descobrireu, entre altres coses, que Cervantes hi va dir que Tirant lo Blanc (per cert, un llibre en català que fa 15 anys se’n va celebrar el 500 aniversari) era el millor llibre del món.
Per acabar us demanaria que fóssiu una mica quixots i, anant més enllà del que us exigeix la societat, us decidíssiu a aprendre i a estimar la llengua i la cultura que emanen de la gent d’aquesta terra (que aquí és la catalana, com a Madrid és la castellana o a París és la francesa), encara que no arribéssiu al grau com ho feia el poeta Salvador Espriu, mort ara fa vint anys:
“(…) i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.”

Moltes gràcies.